Iván Zahinos: “L’ús de mercuri és un problema de salut pública global”

La mostra de cinema “Salut, Drets, Acció” s’inaugurà el passat dia 9 de novembre a Barcelona amb la projecció del documental ‘La febre de l’or’. És un migmetratge que explica les dures condicions de vida dels miners que intenten extreure artesanalment or a un país africà amb elevadíssims índexs de pobresa: Moçambic. El film fa un especial èmfasi en els problemes de salut dels treballadors, especialment els relacionats amb l’ús d’un material tan tòxic com el mercuri. El recorregut acaba amb una advertència: part del mercuri que s’allibera al medi ambient acaba a la cadena alimentària.

Parlem de la situació de la sanitat, la societat i la mineria artesanal a Moçambic amb Iván Zahinos, director de projectes de cooperació de Medicus Mundi.

El mercuri viatja ben lluny de les mines de Moçambic. Per exemple, a les nostres taules, a través de peix amb elevades dosis d’aquest metall…

En efecte. S’han fet estudis a països com Noruega que indiquen que, a les zones on la dieta està molt basada en el consum de peixos grans com la balena, els nens tenen un coeficient intel·lectual més baix. L’ús de mercuri a la mineria artesanal és un problema de salut pública global. Es calcula que el 40% del mercuri que hi ha l’atmosfera s’allibera mitjançant aquesta pràctica. I és un element que perdura durant segles.

La comunitat internacional té consciència de la importància del problema?

Sí. Convencions internacionals com la de Minamata intenten erradicar les emissions del mercuri derivades de diferents indústries i de la mineria artesanal. La seva aplicació, però, és problemàtica, perquè molts països no en tenen capacitat de control. I la majoria de miners no coneixen les alternatives per extreure or sense utilitzar mercuri. L’important és transmetre aquestes metodologies. Per tenir una visió global del problema, també hem de recordar que hi ha una demanda d’or que no deixa de créixer, especialment arran de la crisi de 2008, on molts bancs i grans fortunes van tornar a la idea de cobrir els seus diners especulatius amb reserves d’or. També els petits estalviadors, que temen que els diners siguin números en una pantalla que poden desaparèixer, compren petits lingots.

Tots tenim una quota de responsabilitat?

És clar. Hi ha una demanda global que alimenta el creixement d’aquest sector. I no solament l’estimulen els grans financers, sinó també els petits estalviadors o la gent que compra joies. Com no s’expandeixen les alternatives per extreure l’or de manera neta, aquesta demanda global deriva en un problema de salut pública global. Desgraciadament, el que no s’ha globalitzat és la dignitat del treball, els drets laborals, la salut ocupacional…

I què s’hi pot fer?

Es pot adquirir or certificat, extret de manera neta, per exemple. I sobretot s’ha d’evitar criminalitzar els miners. Són gent que es veu abocada a aquesta pràctica perquè no té alternativa. És una feina duríssima. Però els estudis demostren que, un cop la mineria artesanal arriba a una zona, és molt difícil aturar-la. Així que s’ha de dignificar i formalitzar. I estimular la creació de cooperatives o associacions de miners que treballin en bones condicions i no usin tècniques agressives pel medi ambient. Els estats també sortirien guanyant perquè recollirien impostos i podrien vendre l’or a través dels canals oficials. A alguns països asiàtics, com les Filipines, s’està fent.

Leer entrevista completa:

CRÍTIC Periodisme d’investigació